El còmic fa temps que va deixar de ser el "cine dels
pobres", un art menor, "historietes" per a nens. Ja
no es qüestiona si és un gènere digne de ser considerat literatura i/o art i
per això el premi a la millor novel.la gràfica d’Angoulême està al nivell dels
grans premis literaris.
En l’edició del 2011 el guanyador va ser el jove italià Manuele Fior i el seu llibre Cinco mil Kilómetros por segundo, editat a Espanya per Sinsentido.
Una petita joia que demostra el seu domini absolut de l'aquarel·la i el dibuix que es tradueix en un traç senzill i precís en quant a la tècnica però també en la forma narrativa. De manera àgil i simple, l'autor ens descriu la historia d'un amor adolescent que reapareix al cap dels anys i com l'atzar pot fer capgirar la rutina d'uns éssers d'una generació aparentment perduda en la recerca del sentit de la pròpia existència.
Una preciosa història d'amor que es desenvolupa a través d’una paleta de colors que va del groc lluminós de la innocència i descobriment de l'amor fins les tonalitats blavoses de la resignació envers l'impossible. I aquesta constant gama verdosa, la de l'amistat, que va i bé, però d'alguna manera, sempre perdura.
Un amor particular dibuixat amb mestria.
MARÇ RABAL (publicat a la revista APUNT #1, abril 2012, Menorca)
En l’edició del 2011 el guanyador va ser el jove italià Manuele Fior i el seu llibre Cinco mil Kilómetros por segundo, editat a Espanya per Sinsentido.
Una petita joia que demostra el seu domini absolut de l'aquarel·la i el dibuix que es tradueix en un traç senzill i precís en quant a la tècnica però també en la forma narrativa. De manera àgil i simple, l'autor ens descriu la historia d'un amor adolescent que reapareix al cap dels anys i com l'atzar pot fer capgirar la rutina d'uns éssers d'una generació aparentment perduda en la recerca del sentit de la pròpia existència.
Una preciosa història d'amor que es desenvolupa a través d’una paleta de colors que va del groc lluminós de la innocència i descobriment de l'amor fins les tonalitats blavoses de la resignació envers l'impossible. I aquesta constant gama verdosa, la de l'amistat, que va i bé, però d'alguna manera, sempre perdura.
Un amor particular dibuixat amb mestria.
MARÇ RABAL (publicat a la revista APUNT #1, abril 2012, Menorca)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada