Veu de dona que sense por narra la por, l’angoixa des
de l’aïllament i per salvar-se’n. I en narrar-la la sobreviu, fins aconseguir
aquest guariment. Poesia que ressona com un eco compulsiu del buit de
l’existència amb un domini de la llengua capaç de renovar-la, donar-li aire.Un
llenguatge poètic àgil tot i la seva densitat, precís i alliberat de tota
cursileria. Poesia de veritats obscures que demostra el poder guaridor de la creació quan deixa dit per deixondir.
MARÇ RABAL (publicat a la revista APUNT #10, març 2013, Menorca)
MARÇ RABAL (publicat a la revista APUNT #10, març 2013, Menorca)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada